Història

Els castells són una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, consistent en la construcció de torres humanes de fins a nou i deu pisos d'alçada. Sota el tradicional lema identificatiu "força, equilibri, valor i seny", els castells constitueixen una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món. Contemplar una exhibició castellera i, especialment, participar-hi és una experiència apassionant que permet posar de manifest la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforç per assolir un objectiu, la solidaritat i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

Els castells són únics al món. La seva plasticitat i emoció estan acompanyades d'una accentuada espectacularitat. Cada castell que s'enlaira al so de la música tradicional ho fa amb el dubte de si es resoldrà amb èxit. Això s'acompleix quan s'aconsegueix elevar i, un cop coronat per un petit nen o nena -que es denomina enxaneta-, desfer-lo pis per pis: és el que es coneix com descarregar-lo. L'èxit només és a mitges si el castell queda en carregat, és a dir, si s'aconsegueix coronar però cau quan s'està desfent.

Els castells que s'enlairen en una actuació estan preparats als assaigs. Hi ha molt poc espai per a la improvisació, ja que els castellers han fet hores i hores d'assaig per fer la construcció en la posició assignada.