TIPUS DE CASTELLS

Segons l’alçada. Els castells poden ser de 6, 7, 8, 9 i fins i tot 10 pisos d’alçada. En tots els castells hi ha la pinya (la base que aguanta el pes i l’estructura del castell: com més àmplia millor), el tronc (l’estructura de castellers que hi pugen a sobre i que pot ser de dos a cinc pisos d’alçada) i el pom de dalt, que configuren tres pisos ‑els dosos, l’aixecador i l’enxaneta‑ formats pels més petits. 

Segons el nombre de castellers per pis. Generalment, els castells es formen amb dues, tres, quatre o cinc persones per pis, tot i que excepcionalment també n’hi poden haver de set, nou o dotze. Quan un castell té una sola persona per pis se’n diu pilar. 

Segons l'estructura de la base. La pinya és la base dels castells, però algunes construccions importants porten folre, que és una segona pinya més reduïda a sobre d'aquesta. Alguns dels castells més alts fins i tot duen una tercera pinya, les manilles. 

Història

Els castells són una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, consistent en la construcció de torres humanes de fins a nou i deu pisos d'alçada. Sota el tradicional lema identificatiu "força, equilibri, valor i seny", els castells constitueixen una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món. Contemplar una exhibició castellera i, especialment, participar-hi és una experiència apassionant que permet posar de manifest la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforç per assolir un objectiu, la solidaritat i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.

Els castells són únics al món. La seva plasticitat i emoció estan acompanyades d'una accentuada espectacularitat. Cada castell que s'enlaira al so de la música tradicional ho fa amb el dubte de si es resoldrà amb èxit. Això s'acompleix quan s'aconsegueix elevar i, un cop coronat per un petit nen o nena -que es denomina enxaneta-, desfer-lo pis per pis: és el que es coneix com descarregar-lo. L'èxit només és a mitges si el castell queda en carregat, és a dir, si s'aconsegueix coronar però cau quan s'està desfent.

Els castells que s'enlairen en una actuació estan preparats als assaigs. Hi ha molt poc espai per a la improvisació, ja que els castellers han fet hores i hores d'assaig per fer la construcció en la posició assignada.